sábado, 27 de marzo de 2021

15

 


ÚLTIMES PÀGINES

L'avi no parlava de la guerra ni de l’exili. De la seva migració sols en coneixia dues frases, al meu cap amb la veu de la mare: “al tenir tuberculosi el van traslladar del camp de concentració on es trobava a un hospital, salvant-se així de Mauthausen” i “va estar en una presó on l’únic llibre que tenia era un diccionari, del que es va llegir totes les pàgines”.
Va de pàgines, d'últimes pàgines. Les finals de llibres de vell, que recullo per representar la manca de respostes de l'única que me'n podria donar, l’àvia, el silenci d'aquesta última etapa de la seva vida; pàgines que tancaven històries, acumulant-se, per ella sense tapa final. 
I les que la mare ha estat perseguint aquests darrers anys, que finalment ens han explicat la història dels sis anys d’exili de l’avi.

La memòria dels avis més present que mai. Lrecuperació de la de l’avi i la pèrdua de la de l’àvia.


* * *

Mi abuelo no hablaba de la guerra ni del exilio. De su migración sólo conocía dos frases, en mi cabeza con la voz de mi madre: "al tener tuberculosis lo trasladaron del campo de concentración dónde estaba a un hospital, salvándose así de Mathausen" y "estuvo en una prisión dónde el único libro que tenía era un diccionario, del que leyó todas las páginas".
Va de páginas, de últimas páginas. Las finales de libros de viejo, que recojo para representar la falta de respuestas de la única que podría dármelas, mi abuela, el silencio de la última etapa de su vida; páginas que cerraban historias, apilándose, para ella, sin tapa final. 
Y las que mi madre estuvo persiguiendo estos últimos años, que finalmente nos contaron la historia de los seis años de exilio de mi abuelo.

La memoria de mis abuelos más presente que nunca. La recuperación de la del abuelo y la pérdida de la de la abuela.












No hay comentarios:

Publicar un comentario